Per els alumnes que van a ARDALES (els profes és la seva obligació),
Per fer el camí, només cal la voluntat. Previàment a l'inici, marques el destí, observes la inclinació del terreny, calcules la gradació de l'esforç. Massa curta l'hipotesi! L'experimentació és més feixuga...
Imagines la pols, la calor, la rosada, l'aire fred de matí que t'acarona l'espatlla,el llevanteig lleuger i que et mulla les galtes, però res és comparable amb la realitat. Els ulls ansiosos, l'observació inconscient de les panoràmiques i navegues per el regal cromàtic dels paisatges.
La conversa interna és infinita. La reflexió sempre va acompanyada del xiu-xiueg dels companys.
Anem plegats però el camí és solitari! I sempre m'acompanya la conversa algú allitat encara, amb Morfeu..
Fins ara,
Mthor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada